Normativa alimentària en comercialització
Al Japó, la regulació de la comercialització d'aliments està supervisada per diverses lleis i organismes governamentals que garanteixen la seguretat alimentària, la qualitat, l'etiquetatge adequat i el compliment de les normes internacionals. A continuació, es detallen les principals lleis i normatives rellevants:
- Llei d’Higiene Alimentària (食品衛生法, Shokuhin Eisei Hō): és la llei principal que regula la seguretat alimentària al Japó. Està supervisada pel Ministeri de Salut, Treball i Benestar (MHLW). Més informació
- Llei d’Etiquetatge d’Aliments (食品表示法, Shokuhin Hyōji Hō): estableix els requisits obligatoris per a l’etiquetatge d’aliments. És regulada per l’Agència de Consum del Govern del Japó. Més informació
- Llei de Normes Sanitàries per a Aliments i Additius (食品添加物規格基準, Shokuhin Tenka-butsu Kikaku Kijun): estableix les normes per a l’ús segur d’additius alimentaris i els límits de contaminants en els aliments. Està regulada pel Ministeri de Salut, Treball i Benestar (MHLW). Més informació
- Normes Agrícoles del Japó (JAS, 日本農林規格, Nihon Nōrin Kikaku): regulen els estàndards de qualitat i etiquetatge per a aliments agrícoles, productes processats i ecològics. Més informació
Importació de productes càrnics
Per exportar productes càrnics al mercat japonès, és obligatori que totes les empreses implicades (escorxadors, sales de desfer i plantes d'envasat) estiguin homologades específicament per a l’exportació al Japó. Aquesta homologació l’emet el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol. Addicionalment, els productes exportats han d’anar acompanyats de documentació específica i han de sotmetre’s a inspecció i certificació per part d’un veterinari del Ministeri abans de ser enviats al Japó.
Productes amb quotes de mercat
Al Japó, certs productes estratègics, com el bacallà, el blat i la soja, estan subjectes a quotes d’importació. Les empreses importadores han de sol·licitar al ministeri corresponent les tones d’aquestes mercaderies que planegen importar. Si no compleixen les quantitats assignades, corren el risc de no rebre adjudicació l’any següent.
Etiquetatge
L’importador és responsable d’enviar la informació de l’etiquetatge (contra etiqueta). Fins que no es compti amb un importador al país, no és necessari ni possible elaborar etiquetes en japonès.
Punts obligatoris en l’etiquetatge al Japó
- Nom del producte
- Ingredients
- Pes net i volum
- Data de caducitat
- Forma de conservació
- País d’origen del producte (en el cas d’aliments)
- Dades de l’importador
- Al·lèrgens
Informació addicional per a begudes alcohòliques
- Graduació alcohòlica
- Advertència sobre el consum d’alcohol per menors de 20 anys
- Nom del producte destacat amb un format més gran que la resta del text
Informació obligatòria en l’etiquetatge nutricional
La informació nutricional dels cinc components principals d’un producte alimentari ha de figurar a l’etiquetatge per complir la normativa.
Declaracions especials
Actualment, al Japó no és obligatori distingir entre productes vegetarians i no vegetarians mitjançant símbols específics en l’etiquetatge d’aliments.
Certificació de registre
Segons la Llei de Sanitat Alimentària del Japó, qualsevol persona que desitgi importar aliments, additius alimentaris, utensilis, envasos o aparells destinats a l’ús amb aliments ha de presentar una Notificació d’Importació d’Aliments al Ministeri de Salut, Treball i Benestar (MHLW) cada vegada. Aquesta notificació s’ha de completar abans que els productes ingressin al mercat japonès.
Duana
La duana avalua posteriorment si els productes estan subjectes a aranzels.
Disseny de l’envàs
No existeix cap normativa específica sobre el disseny de l’envàs; aquest respon més aviat a preferències culturals i tendències. És l’importador qui indicarà si cal fer alguna modificació.